| Aquell diumenge havíem de tornar en avió a Barcelona, però la companyia havia venut més bitllets dels que tocaven. Ens van fer esperar fins al final de l’embarcament per saber si podríem pujar a l’avió — a nosaltres i unes divuit persones més. L’ambient era tens: tothom volia la seva plaça, dormir a casa, complir compromisos. Tres noies joves parlaven en veu alta de les conseqüències de perdre l’avió i miraven de convèncer l’encarregat per fer-les passar en primer lloc. El neguit s’encomanava entre elles, com en un joc de miralls multiplicant l’angoixa. Una d’elles començava a hiperventilar i vaig decidir intervenir: Esteu molt preocupades i és comprensible, però parlar del que pot passar si perdeu l’avió, no us ajuda. Ara mateix, el que sí depèn de vosaltres és com ho afronteu. I això comença per mantenir la calma. La vostra energia, l’heu de posar aquí. Ens vam mirar amb intenció, buscant connectar. Vam practicar la respiració conscient. I finalment, amb una mica d’humor, vam aconseguir descarregar tensió. Aquella pausa va canviar l’ambient i va ajudar a afrontar el moment final, esperant sentir el nostre nom —o no— per embarcar. El punt clau? Reconèixer què no depenia d’elles i enfocar-se en el que sí podien fer. També a la vida, protegir el teu benestar sovint passa per aquesta distinció: invertir energia només en allò que depèn realment de tu, deixar d’insistir en el que no pots controlar. La diferència entre les dues opcions és una forma de saviesa teixida amb consciència, intuïció i experiència. Et ressona? Hi ha alguna situació on et podria ajudar fer aquesta distinció?Recorda que el teu pensament i la teva respiració són sempre sota el teu poder; aconseguir posar-hi focus és una forma de saviesa que protegirà el teu benestar. Les noies van aconseguir embarcar. Jo no. Però vaig arribar l’endemà amb la sensació d’haver après, i compartit, alguna cosa valuosa. |
Quan no depèn de tu
Aquell diumenge havíem de tornar en avió a Barcelona, però la companyia havia venut més bitllets dels que tocaven. Ens van fer esperar fins al final de l’embarcament per saber si podríem pujar a l’avió — a nosaltres i unes divuit persones més. L’ambient era tens: tothom volia la seva plaça, dormir a casa, complir…
